dilluns, 15 de juny de 2020

HAN PASSAT TRES MESOS.


Han passat tres mesos.

Tres mesos en els quals hem passat d'una aparent normalitat al que en l'actualitat es denomina en terminologia orwel·liana “nova normalitat”.

És cert que tot i que pretenem fer el mateix que fèiem fa tres mesos, videoconferències a banda, no és possible fer les coses com les fèiem fa tres mesos enrere.

El denominat tele-treball ha permès una sortida parcial i temporal  a allò que aquesta aturada de l'activitat econòmica està suposant, però el tele-treball no tanca el cercle.

Són moltes les empreses que necessiten executar la seva activitat sobre el terreny, necessiten transformar matèries primeres en productes acabats, serveis que s'han de dur a terme de forma presencial. És necessària la manufactura en temps i forma.

Avui en dia comencen a ser un numero important els centres de treball que han reiniciat o reforçat la seva activitat, però ni el nivell de demanda és el que era ni els ritmes de producció són els que eren.

Les mesures de seguretat impliquen increments de costos directes i un alentiment dels ritmes de treball.

La realitat descrita implica irremeiablement una revisió de l'escenari establert en el moment d'estudiar la viabilitat del nostre negoci.

Anys enrere varem sentir parlar de les “proves d'estrès” a la banca. “Només” es tractava de preveure escenaris possibles i intentar esbrinar les possibles conseqüències què patirien les entitats bancàries davant determinades situacions de caràcter social, econòmic i financer.

Ara ens ha arribat a nosaltres el moment de fer les “proves d'estrès” en els nostres propis negocis.

Ens movem en un entorn d'incertesa molt important el que fa imprescindible treballar amb previsions a curt i mitjà termini  i conèixer d'aquesta forma quina és la nostra capacitat com a empresa per donar resposta a possibles escenaris futurs.

Prenent com a base informació present, podrem treballar polítiques de preus tant presents com futures, tendències de la demanda, estimacions sobre el grau de necessitat dels nostres productes i/o serveis, risc i implicacions de la morositat, necessitats en l'àmbit financer i estratègies de vendes.

Davant aquesta realitat, Tarongí Consultoria us presenta una proposta assistència externa per treballar de forma individualitzada i adaptada a les necessitats particulars de cada negoci amb l'objectiu de processar la informació disponible i generar projeccions a curt i mitjà termini que facilitin la pressa de decisions de forma raonada i fonamentada.

Serà grat per nosaltres atendre les vostres consultes personalment i aprofundir de forma concreta en la casuística particular de cada negoci amb l'únic propòsit d'establir objectius concrets i precisos que permetin donar resposta a les vostres qüestions.

Rosa Tarongí
Dra. Tarongí Consultoria

divendres, 15 de maig de 2020

NOSTALGICS DEL PASSAT, INTERPRETANT EL PRESENT, PREPARANT EL FUTUR


En aquests dies tan... diferents, convivim amb la nostàlgia que ens deixa el passat i la incertesa que ens depara el futur. Aquesta conjuntura ens presenta un dilema.

Hem de trobar l’equilibri entre el valor de la salut, de la qualitat de vida i el valor de l’economia i del que aquesta última ens reporta a nosaltres com a individus i com a societat.

Què considerem més important en aquests moments?

Sabem que sense salut no hi haurà economia però sense una economia sòlida generadora de riquesa no tindrem salut. S’esdevé una pregunta que sembla impossible de contestar però que el pas dels dies i els efectes de l’aturada de l’activitat ens obligarà a decidir.

El món es transforma de manera contínua per si mateix com sempre ho ha fet i per la pressió que es deriva de la nostra pròpia i aclaparadora acció. Els canvis sembla que estan incidint en la nostra salut d’una forma “revolucionaria”, ràpida i contundent.

Ben segur que res no tornarà a ser igual i sense angoixes caldrà preguntar-nos, i ara què?, què hem de fer diferent? O què ens deixaran fer diferent? Era normal la forma de vida que teníem amb anterioritat?

Ens adonem que aquest ritme frenètic no ens ha portat enlloc. Fins ara el món es regeix per un model econòmic economia globalitzat que a alguns ens ha portat a una situació de dependència externa d’una forma que podríem qualificar d’excessiva. És evident que moltes de les nostres necessitats bàsiques estan en mans de tercers, tercers que estan lluny i que segurament tenen interessos contraposats als nostres.

Ara, davant d’un moment d’incertesa creixent, és quan hem de parar i observar el nostre entorn i posar en valor el que tenim i a aquells que tenim al nostre costat, aquells que potser no havíem tingut mai presents i que durant aquestes últimes setmanes són els que han estat, els que ens han atès, els que ens han ajudat.

Ara dins del possible, és el moment d’apostar per una economia de proximitat, per apostar per la reactivació de la petita i mitjana empresa de forma que amb el seu propi esforç, que també han de fer, siguin motor de país, que siguin empreses sanejades, ben gestionades i amb productes i serveis de qualitat. No serà fàcil però mai és tard per rectificar.

És el moment més que mai de la col·laboració sana, de generar sinergies, allò del que tant s’ha parlat durant anys però que ara hem vist que no era més que una qüestió estètica.

La tecnologia ens ha apropat a una nova manera de viure, de treballar, de relacionar-nos en general a una velocitat extrema. Per què el procés de canvi en el qual estem faci possible consolidar els nostres projectes no hi ha dubte que necessitarem salut per generar economia. No podem escollir, les necessitem a totes dues per què una no pot existir sense l’altre.    

Tecnologies sí, salut també, però no podem renunciar dòcilment al tracte personal i humà. Si ens treuen això, no ens quedarà res.
                                           

Entrades més populars