divendres, 15 de maig de 2020

NOSTALGICS DEL PASSAT, INTERPRETANT EL PRESENT, PREPARANT EL FUTUR


En aquests dies tan... diferents, convivim amb la nostàlgia que ens deixa el passat i la incertesa que ens depara el futur. Aquesta conjuntura ens presenta un dilema.

Hem de trobar l’equilibri entre el valor de la salut, de la qualitat de vida i el valor de l’economia i del que aquesta última ens reporta a nosaltres com a individus i com a societat.

Què considerem més important en aquests moments?

Sabem que sense salut no hi haurà economia però sense una economia sòlida generadora de riquesa no tindrem salut. S’esdevé una pregunta que sembla impossible de contestar però que el pas dels dies i els efectes de l’aturada de l’activitat ens obligarà a decidir.

El món es transforma de manera contínua per si mateix com sempre ho ha fet i per la pressió que es deriva de la nostra pròpia i aclaparadora acció. Els canvis sembla que estan incidint en la nostra salut d’una forma “revolucionaria”, ràpida i contundent.

Ben segur que res no tornarà a ser igual i sense angoixes caldrà preguntar-nos, i ara què?, què hem de fer diferent? O què ens deixaran fer diferent? Era normal la forma de vida que teníem amb anterioritat?

Ens adonem que aquest ritme frenètic no ens ha portat enlloc. Fins ara el món es regeix per un model econòmic economia globalitzat que a alguns ens ha portat a una situació de dependència externa d’una forma que podríem qualificar d’excessiva. És evident que moltes de les nostres necessitats bàsiques estan en mans de tercers, tercers que estan lluny i que segurament tenen interessos contraposats als nostres.

Ara, davant d’un moment d’incertesa creixent, és quan hem de parar i observar el nostre entorn i posar en valor el que tenim i a aquells que tenim al nostre costat, aquells que potser no havíem tingut mai presents i que durant aquestes últimes setmanes són els que han estat, els que ens han atès, els que ens han ajudat.

Ara dins del possible, és el moment d’apostar per una economia de proximitat, per apostar per la reactivació de la petita i mitjana empresa de forma que amb el seu propi esforç, que també han de fer, siguin motor de país, que siguin empreses sanejades, ben gestionades i amb productes i serveis de qualitat. No serà fàcil però mai és tard per rectificar.

És el moment més que mai de la col·laboració sana, de generar sinergies, allò del que tant s’ha parlat durant anys però que ara hem vist que no era més que una qüestió estètica.

La tecnologia ens ha apropat a una nova manera de viure, de treballar, de relacionar-nos en general a una velocitat extrema. Per què el procés de canvi en el qual estem faci possible consolidar els nostres projectes no hi ha dubte que necessitarem salut per generar economia. No podem escollir, les necessitem a totes dues per què una no pot existir sense l’altre.    

Tecnologies sí, salut també, però no podem renunciar dòcilment al tracte personal i humà. Si ens treuen això, no ens quedarà res.
                                           

Entrades més populars